rebentar
1 1 v. intr. [LC] Obrir-se cedint a una pressió interior. La bomba que inflaven ha rebentat abans d'enlairar-se. Aquest gra està a punt de rebentar.
1 2 v. intr. [LC] per ext. Si no ho pot dir, rebentarà.
1 3 v. intr. [LC] Estar com si anés a rebentar. Està de gras que rebenta. Rebentar de salut.
1 4 v. intr. [LC] per ext. Rebentar de satisfacció.
2 1 v. tr. [LC] Fer que s'obri o esclati cedint a una pressió interior. Li vam rebentar la bomba punxant-la. Rebentar o esbotzar una porta.
2 2 v. intr. pron. [LC] Se m'ha rebentat el gra. S'ha rebentat el dipòsit.
2 3 v. intr. pron. [LC] Rebentar-se de riure.
2 4 [LC] rebentar el bot Cessar de retenir-se, esclatar.
3 v. tr. [LC] rebentar preus Vendre molt barat.
4 1 v. tr. [LC] Un treball o un esforç excessiu, una pèrdua grossa, un contratemps, una dificultat insuperable, malmetre el vigor, la salut, la situació, un propòsit, (d'algú). Aquella pèrdua ens va rebentar de mig a mig. És un treball que rebenta.
4 2 v. tr. [LC] Molestar, enutjar, enormement. Em rebenta haver de fer això. És un home que em rebenta amb els seus compliments.
5 1 v. tr. [LC] Fer una crítica acerba (d'una obra, d'un autor, d'una doctrina, etc.).
5 2 v. tr. [LC] Boicotejar la celebració (d'un acte).
6 v. tr. [LC] Mesclar (amb una beguda, especialment cafè) un licor que li tregui la fortor o en suavitzi el gust. Rebentar un cafè amb rom.
7 1 v. tr. [LC] Dilapidar. Rebentà tot el que teníem en viatges.
7 2 v. tr. pron. [LC] Al cap d'un parell d'anys ja s'havia rebentat l'herència.
